Hola amiguets i amiguetes. Aquesta vesprada vullc parlar-vos de la donostiarra Leire Pajin senadora valensiana que a mes de no parlar en valensiano quand parla en castellano clava la pata pues fa falta ser moniata i anficós per a dir CONYUGÜE (o CONYUGÜA) aixina amb dieresi.

Comensare la meua disertasió aludint al paper desisiu que ha jugat en el ansifonament del PSPV - PSOE valensiano deixant en ridicul cada volta que pot al Palillos Velarte de forma i modo que el Fransisco cada volta esta mes pujante i poderos malgrat els Gürtels (amb dieresi) que li monten en los Mandriles. Xula i moniata, com li agraen a Sabatetes (o siga Zapatitos en castellá) pilla i la clava de Menistra del engendro simbiotic de la Sanitat i de la Igualtat evento que aprofita per a donarse a coneixer i anfonar una miqueta mes al Partit del Gobierno (o del DesGobierno).

La xarlotada no tendría mes conseqüensies (amb dieresi) si no fos per que estem en tot el embolic de la crisi i Europa i el mon sancer mos tenen en el punt de mira economic I en eixe ordre de coses no esta de mes tindre en compte que tot el follo del rescate comença a partir del momento o instante en que Europa i el mon sancer estan pendents de les desisions espanyoles e ix esta tia parlant de la EUTANASIA para una semana mas tarde volver a la carga parlant dels MALTRATADORS. ¿I aixina volem que ens prengen en serio? Per favor. Menos Leires Pajins i mes Juanjos es lo que li fa falta a Espanya.

¿O no os parese?